dimarts, 20 de desembre de 2011

12è CONGRÉS DEL PSC

Ja ha finalitzat el 12è Congrés del PARTIT DELS SOCIALISTES, i és quan s’ha de fer reflexió i valoració dels seus resultats.

Ha estat un congrés que, des de fora, pot semblar que ha acabat tal com es va preveure per part de l’anterior executiva. I si ens limitem a mirar qui liderarà el “Nou PSC”, doncs pots semblar-ho; però per a mi, no ha estat del tot així.

S’ha millorat considerablement en democràcia interna. Alguns aspectes que reclamaven diferents grups o corrents dins el partit, algunes de les quals he defensat personalment, s’han produït en aquest congrés. Es va acceptar la votació secreta de l’informe de gestió, cosa que al meu entendre, no només és un exercici de major transparència, sinó també, considero que ha estat positiu en la informació que ha transcendit a l’exterior, a través dels mitjans de comunicació, als nostres ciutadans.

Per altra banda, el congrés va canviar totalment el seu ordre del dia en el moment que es va acceptar la votació separada del primer secretari, de la resta de la Comissió Executiva. Això va permetre que els tres candidats acceptessin aquest repte, i finalment, els delegats varem poder votar entre dos candidats. Votació que ha reforçat i cohesionat el lideratge del Primer Secretari, en Pere Navarro.

En la confecció de la Comissió Executiva s’ha demostrat un alt grau de maduresa política, al incorporar als altres candidats (Joan Ignasi Elena i Àngel Ros) i d’aquesta forma integrar totes les sensibilitats del partit dins aquest òrgan de direcció. També la incorporació en els primers comandaments dels alcaldes de les grans ciutats, segurament farà que tornem a liderar el municipalisme, que és des d’on ha de sorgir el Nou PSC.

Segur que hi ha coses a millorar en el proper congrés com el termini de presentació d’esmenes o una major presència de delegats i no de convidats, per tal es puguin defensar les esmenes de qualsevol agrupació, però en general estic content. S’han donat grans passes en la democràcia interna. En un major grau de cohesió de les diferents sensibilitats. I en una ponència marc, que en un principi era un document amb moltes mancances, i que ha estat un document que s’ha millorat moltíssim gràcies al treball de moltes agrupacions i companyes i companys del partit.

Endavant PSC!!!

dilluns, 21 de novembre de 2011

I ARA ... EL CONGRES DEL PSC

Ja hem passat el 20N, les eleccions generals, i els resultats han estat pitjors del que esperava. La meva previsió era de 190 diputats del PP, 115 diputats socialistes, dels quals 15 catalans; així com, el PSC com a primera força política a Catalunya.

Però els resultats són els que són. Els electors han participat en un procés electoral i han escollit. Agafant la idea de Rajoy de com ha de ser la política a partir d’ara, jo diria: “Déu ens agafi confessats”.

Però ara hem de parlar del proper congrés del PSC. Un congrés que espero serveixi per establir uns nous principis. Nous perquè està clar que la situació actual, tant política com econòmica, no hem sabut abordar-la. La ciutadania no confia en els socialistes per sortir d’aquesta situació de crisi econòmica, fins i tot, sembla ser que prefereixen perdre el que anomenem Estat del Benestar. No m’ho acabo de creure, però la gent s’ha cegat.

S’han cegat del discurs rupturista utilitzat per la dreta. Dreta representada a Espanya pel PP, i a Catalunya per CIU. Amb el mateix discurs, amb les mateixes formes de fer política.

Sempre hem presumit de ser el partit que més s’assembla a la ciutadania. I històricament ha estat així. Però ara, no ho es. La ciutadania ens veu com una classe social diferent a la seva, classe que no es preocupa de les seves inquietuds, que no treballa per millorar la societat, amb una organització molt arcaica, amb la idea de que els que estem dins aquestes organitzacions per interès personal. Per copsar els diferents càrrecs institucionals. Per viure de la política.

Els que coneixem el partit sabem que no tot és cert, però hi ha part de veritat. Hi ha companys al partit que, malauradament, no han fet a la seva vida rés més que treballar per i per a la política, mitjançant diferents càrrecs electes i institucionals, i encadenant diferents càrrecs com a forma de vida.

Estic d’acord que els principals càrrecs institucionals han de dedicar-se plenament durant el seu mandat. Estic d’acord a que han de tenir unes retribucions justes per part de la institució que els ha escollit. Però no estic d’acord a que això hagi de ser la seva única vocació de futur, ja que els càrrecs en política han de ser transitoris, tant a nivell organitzatiu com a nivell institucional. Hem de limitar el termini dels mandats, i fins i tot, buscar la millor forma de limitar la concentració de càrrecs en les mateixes persones.

És veritat que defensem, com ningú, les polítiques socials i la justícia social. Totalment d’acord. Per això sóc del PSC. Defensem plenament l’educació, la sanitat, les pensions, els serveis socials, la cultura, la llengua, el jovent, la gent gran, les persones discapacitades, no deixem a ningú fora de l’Estat del Benestar.

Però en canvi, no ho fem tot be. Ens cal millorar en les polítiques econòmiques, tant en l’àmbit tributari com de protecció de l’estalvi, de bona gestió dels recursos econòmics, de polítiques d’ocupació i de suport als emprenedors. Hem d’utilitzar fórmules de l’esquerra, i no voler copiar polítiques de dretes.

Cal fer un gir a l’esquerra en aquest tipus de polítiques. Cal defensar al treballador, però també donar suport als emprenedors. Hem d’incrementar els recursos econòmics per tal de millorar el finançament de les administracions, mitjançant una clara definició de competències, però també, amb una tributació justa i solidària, on les rendes més altes paguin més, on les rendes més altes assumeixin el cost de la crisi actual.

Hem de recuperar la centralitat de la ciutadania, i quan dic centralitat, no em refereixo a fer girs polítics de centre. No. Hem de recuperar que els ciutadans ens vegin com si d’ells mateixos es tractés. Gent propera i preparada per a gestionar la política actual. Gent que demostri que està en política per vocació personal, i no per interès personal. Gent que estigui compromesa per tal de donar una passa endavant en un moment determinat per tal de liderar un projecte orgànic o institucional, però alhora, que treballi per crear nous líders en el seu entorn per a la seva renovació. La seva renovació s’ha d’iniciar el mateix dia que assumeix el càrrec.

En l’àmbit institucional, ens queden un grapat d’ajuntaments. Cal fer un gir en aquests ajuntaments per tal de donar una nova imatge de la política, treballant les relacions amb la ciutadania, amb totes les entitats i grups socials. Portant a terme un gir en les formes de treball i en les organitzacions municipals, per tal serveixin d’aparadors a la ciutadania i ens serveixin per recuperar la seva confiança.

I en l’àmbit orgànic del partit, hem de treballar força en el proper congrés. Buscant nous lideratges dins el partit. Però alhora, ser valents i fer una organització amb noves estructures, més obertes en la participació als debats, utilitzant les noves eines que ens aporten les noves tecnologies; i sobretot, treballant des de les sectorials i les agrupacions en fer debats d’idees.

Endavant PSC !!!

dijous, 15 de setembre de 2011

GRUP PARLAMENTARI PROPI, SI O NO?

L'Agrupació del PSC de Ripollet va celebrar el passat dimarts 13 de setembre, l'assemblea per tal d'aprovar, o no, les esmenes en les que havia treballat una comissió durant els mesos de juliol i primera quinzena de setembre. Aquesta comissió es va obrir a militants, simpatitzants i totes aquelles persones que volguessin donar la seva opinió.

En aquesta assemblea es van presentar prop d'una cinquantena d'esmenes, en les que quasi totes van ser recolzades. En les de més rellevància política, diferents ponents varem presentar-les, per tal de obrir el col·loqui i la participació dels membres de l'assemblea, cosa que va provocar que fos una assemblea de molta participació política.

Va ser segurament, l'assemblea més participativa que he viscut a Ripollet. Cosa que va ser molt positiu, i felicito a tots els companys que han treballat en els treballs previs, els ponents que van presentar les diferents esmenes, i a tots els militants per participar en aquesta assemblea.

Però va haver una esmena que va donar molt més a parlar que la resta. I era la que debatia si es recolzava el grup propi o no. En la comissió de treball no va haver consens, per la qual cosa, es va proposar que dos ponents realitzessin la defensa de cadascuna de les opcions. Encara que el resultat era clar, i que no seria recolzat el Grup Parlamentari propi, vaig accedir a defendre aquesta opció amb la següent intervenció:

"Buenas tardes a todas y todos,

Haciendo memoria histórica, quiero recordar diferentes aspectos:

Primero.- Que en el pacto fundacional del PSC, i en la definición de su relación con el PSOE, se estableció que existiría grupo parlamentario propio. Y esto pacto fundacional, a día de hoy, no se ha modificado.

Segundo.- Que en las 2 primeras legislaturas, existió el grupo socialista catalán, encabezado por nuestro compañero Ernest Lluch.

Tercero.- Que tras el golpe de Estado del 23-F, debido a una modificación del reglamento de la cámara, se perdió el grupo parlamentario propio, con el objeto de reducir lo que se llamaba por parte de los partidos de derecha como “el exceso de voces socialistas dentro del parlamento”.

Cuarto.- Que el mayor beneficiado de la desaparición del grupo socialista catalán, fue CIU, que pasó a denominarse “Minoría Catalana”, con el objeto de apropiarse de la representación de Catalunya en el parlamento.

Todo esto que he mencionado nos ha dejado en una situación de invisibilidad, condenando al socialismo catalán, cuando tendría que ser todo lo contrario, ya que el PSC es la primera fuerza política catalana en las elecciones legislativas.

Esta situación provoca que los catalanes, donde la mitad se sienten tanto españoles como catalanes, o incluso más aún, la otra mitad se siente más catalán que español, provoca que muchos catalanes no se sientan identificados en el parlamento español. Y todo esto se agrava con la sentencia del Estatut, o incluso, recientemente, con el ataque que ha recibido la lengua catalana en la enseñanza.

Respecto al resto de España, el hecho que el grupo parlamentario catalán se relacione con CIU, provoca que se señale a los catalanes como nacionalistas y de derechas. Por esto, es más necesario crear el grupo parlamentario propio, para poder decir a España que la mayoría de Catalunya es socialista y de izquierdas; con el objeto de romper esteriotipos que lo único que provocan es el enfrentamiento entre España y Catalunya.

Los socialistas no somos independentistas. Defendemos nuestra Constitución Española. Defendemos nuestro Estatut de Autonomia. Defendemos políticas de izquierdas y socialdemócratas. Y esto, hemos de defenderlo en el Parlamento Español, con voz propia, pero también con un grupo propio que nos represente."

diumenge, 31 de juliol de 2011

CONCLUSIONS DE LA 1a. ESCOLA D'ESTIU #congresdesdebaix

Amb la voluntat de fer aportacions positives al procés congressual encetat al PSC aquest 2011, el moviment #congresdesdebaix nascut a la xarxa el 23 de maig de 2011, s’ha reunit els dies 29, 30 i 31 de juliol a Gualba.
En el decurs dels tres dies de trobada, #congresdesdebaix, ha debatut sense documents previs, tres aspectes considerats crucials per al futur del socialisme de Catalunya, a saber: Reformes democràtiques, relacions Catalunya-Espanya, i reformes Econòmiques i de Sostenibilitat de l’Estat del Benestar.
Les tres comissions que han treballat seguint una metodologia participativa encaminada a l’obtenció del consens més ampli possible en els diferents temes debatuts, han arribat a les següents conclusions:

Reformes Democràtiques (Estructura PSC i Societat):
Els participants de la comissió han fixat quatre objectius clars relacionats amb el PSC i les institucions:
  • Més democràcia interna
  • Obertura a la ciutadania
  • Un nou model d’organització
  • Reformes institucionals.
Per assolir aquests objectius, els participants proposen:
  • Invertit l’ordre del procés congressual de manera que s’iniciï en les agrupacions, segueixi a les federacions i culmini al Congrés Nacional amb l’elecció de l’executiva nacional.
  • Concretar amb criteris clars i evitant decisions arbitràries, l’efectiva aplicació de les limitacions de mandat i de les incompatibilitats en l’acumulació de càrrecs, previstes als Estatuts del PSC.
  • Establiment de mecanismes que permetin un retiment de comptes a tots els nivells del partit.
  • Vot secret com a sistema preferent en la presa de decisions dels organismes col·legiats.
  • Aprofitar i potenciar més eficientment l’ús de les eines TIC per donar la màxima transparència, informació i facilitar la participació.
  • Establir en l’organització noves eines que permetin un major accés i contacte amb la societat.
  • Reforma la Llei electoral per tal que reculli la coexistència de llistes obertes i llistes de partit seguint el model alemany.

Relacions Catalunya-Espanya:
En el marc del debat, les persones que hi han participat, han conclòs que els objectius que ha de fixar-se el PSC en aquest àmbit són:
  • La revisió del model d’Estat per transformar-lo en un Estat Federal.
  • La distinció real entre PSC i PSOE per aconseguir una major identitat del PSC.
  • Treballar per aconseguir més respecte per part del PSOE en la defensa dels nostres interessos com a catalans.
  • Un PSC que reculli millor les diferents sensibilitats de la ciutadania de Catalunya envers la relació Catalunya-Espanya.
Aquests objectius s’expressen a través de propostes concretes que han consensuat de forma àmplia els participants en el procés:
  • Reformar la Constitució Espanyola de 1978 per donar-li un veritable sentit federal.
  • Establir una relació entre el PSC i el PSOE on el PSC esdevingui l’interlocutor vàlid en la defensa dels interessos de Catalunya, a través també de la constitució d’un grup parlamentari propi.
  • Recuperar el discurs propi de país, autoafirmatiu i propositiu.

Reformes Econòmiques:
Aquesta comissió #congresdesdebaix ha volgut debatre quina és la posició que ha de mantenir el PSC en qüestions socials i econòmiques. En aquest sentit ha fixat els següents temes com a prioritaris:
  • Estat del Benestar
  • Ocupació i sistema productiu
  • Dependència
  • Immigració
  • Educació
Entre les propostes d’actuació que més suport han rebut destaquen:
  • Definir l’Estat del Benestar com un conjunt de drets irrenunciable: Salut, Educació, pensions i dependència.
  • Reforma fiscal amb el criteri de progressivitat com a principi inspirador.
  • Socialitzar els rendiments de les activitats especulatives a través del seu gravamen.
  • Recuperació de la figura d’una banca pública destinada a proporcionar crèdit a l’activitat productiva, especialment per als treballadors autònoms i Pimes.
  • Increment dels recursos públics en educació amb l’horitzó d’assolir més equitat i excel·lència.
  • Definició d’un discurs propi sobre immigració que contempli drets i deures de cada ciutadà i ciutadana que conviu a Catalunya.

#congresdesdebaix trametrà aquestes conclusions a la direcció del PSC per tal que les faci arribar a les agrupacions i sectorials del partit responsables de fomentar el debat precongressual. Així mateix, publicarà el present document en tots els espais 2.0 de què disposa, a fi i efecte que sigui públic i de lliure accés a tota la militància socialista i a la ciutadania en general.
La comissió redactora d’aquest document, vol fer constar que aquest és el resultat d’una primera trobada que deixa la porta àmpliament oberta a nous debats i aportacions en futures trobades amb l’únic objectiu de contribuir a que el PSC lideri l’espai de l’esquerra a Catalunya.

Gualba, 31 de juliol de 2011.

dilluns, 4 de juliol de 2011

ORFES DE LIDERATGES

Moltes persones militants i no, del Partit dels Socialistes de Catalunya, fa dies que seguim amb atenció tota aquella informació que ens arriba sobre el proper Congrés del partit.

Quasi tothom fa èmfasi en que hem de parlar d’idees abans que de persones. Fins aquí estic totalment d’acord, però, també necessitem de les persones.

Necessitem que sorgeixin nous líders del partit. Líders que pocs sabrien triar, i d’aquí que actualment molt poca gent s’atreveixi a donar noms. Segurament perquè en la nostra organització, els dirigents s’han preferit rodejar d’aquells companys que els deien que “tot va be”, i han apartat del seu costat a aquells que els deien que la cosa “no anava tant be”.

Segurament aquest és el motiu pel qual, en quasi tots els cercles, només surten noms de persones que ja pertanyen a l’actual Executiva Nacional, i fins i tot, alguns d’ells que porten uns quants mandats amb responsabilitats orgàniques i institucionals.

I és veritat que hem de parlar d’idees, de continguts programàtics, de formes de fer política, d’organització interna, de llei electoral, de limitació de mandats, de l’organització territorial del nostre país, de la relació Espanya amb Catalunya, de la relació del PSC amb el PSOE, del medi ambient, dels sistemes d’energia (nuclear versus alternatives), de canvis fiscals, d’intervenció en els mercats i en la banca, ...

Tot això és necessari, però quan els líders han estat sols perquè no han potenciat els lideratges compartits, i s’han tret del seu costat gent que pogués fer ombra en un determinat moment ... ens trobem orfes de lideratges.

dilluns, 20 de juny de 2011

INDIGNAT I COMPROMÉS

Stéphane Hessel va ser un dels redactors de la Declaració Universal de Drets Humans a l’any 1948, però pel que l’hem conegut tots és pel seu llibre “Indigneu-vos!”, el qual ha estat el motor pel inici de la “Revolució del 15M”.

Però jo vull inserir la meva opinió més centrada en el títol del segon llibre d’aquest mateix autor: “Comprometeu-vos!”.

No vull començar sense dir que estic totalment d’acord amb els moviments socials a l’entorn del 15M, moviments pacífics, de deliberació, on tothom pot dir el que pensa sense prejudicis, moviments socials que volen canviar la societat. Totalment d’acord.

Però, com?

Doncs com diu l’autor, amb compromís. Cal que aquests moviments socials facin un pas més. Un pas on traslladin les seves inquietuds al conjunt de la societat, amb propostes concretes.

Pel que he vist aquests dies la majoria de propostes van en el sentit de canviar la legislació electoral facilitant llistes obertes, no permeten l’elecció de persones imputades en causes per ús del seu càrrec públic, suprimir duplicitats de competències entre les diferents administracions, incompatibilitat entre diferents càrrecs, tant institucionals com dins els partits, etc.

També parlen d’economia en majúscules. En l’àmbit fiscal demanen modificar la fiscalitat de les persones que més tenen, grans sous i grans fortunes, recuperar l'impost sobre patrimoni, millorar la fiscalitat de les SICAV, lluitar contra el frau fiscal. En l’àmbit financer, una major regulació dels bancs i caixes, una banca pública per tal de reactivar el crèdit.

I per suposat, en l’àmbit de les polítiques socials no volen que es retallin en cap sentit, i defenen plenament l’estat del benestar aconseguit.

I jo em pregunto, no és tot això la socialdemocràcia? No són aquests els principis del PSC i del PSOE? Què ha passat perquè totes aquestes persones "indignades" perdin la referència dels nostres partits?

Crec que és molt senzill. Perquè s’han oblidat els nostres principis. Perquè no s’estan fent les polítiques per les que van lluitar els nostres avantpassats. Perquè es fa una política econòmica de dretes. Perquè els nostres dirigents s’han agafat als càrrecs perdent el punt de vista de la ciutadania. Perquè no s’han cregut la nova participació ciutadana, la participació des de fora dels partits.

Per tal de que un ciutadà doni suport a una força política s’ha de veure reflectit en els seus líders, i això, no passa actualment. Per això, considero que els diferents partits d’esquerres hem de refer-nos. Crear un nou discurs, uns nous programes. I a partir d’aquí, buscar uns nous líders que es creguin plenament aquest discurs.

El proper congrés del PSC ha de ser això. Treballar tots en comú, els militants, els simpatitzants, els amics, els coneguts, els “indignats”, les corrents d’opinió, tots, per tal d’aconseguir un bon argumentari. Hem d’estar a l’expectativa de tota opinió, perquè tot suma.

I els nous dirigents? Ja sorgiran. No considero que sigui urgent. No s’han de buscar entre els caps de l’actual executiva nacional. No s’han de buscar entre exconsellers. No s’han de buscar entre alcaldes de renom, perquè segurament, una de les qüestions que caldrà clarificar és la incompatibilitat de càrrecs.

Tenim molta feina!!!

AHORA SI ...

Ahora si  ... Ara si que tinc ganes d'escriure. Vaig crear aquest blog per una necessitat acadèmica al cursar el Postgrau de Lideratge Polític i Social en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Crec que ha arribat la meva hora d'escriure i expressar tot allò que sempre he pensat i reflexionat. A vegades en veu baixa, a vegades en veu alta, però sempre, en entorns molt propers.

Per què ara? Segurament perquè considero que estem en un moment importantíssim, tant per la crisi econòmica, com social, com política. Segurament aquests anys seran de gran rellevància en els llibres de text dels escolars que estudiïn d'aquí a 10 o 20 anys. Segurament perquè ha arribat el moment de fer una nova revolució, per tal de retrobar els nostres valors, que s'han anat perdent durant aquests últims anys.

Per tot això, us convido a les "Reflexions d'en Rossend", que a partir d'ara, intentaré fer amb certa periodicitat i que compartiré amb tots aquells que vulgueu, dedicar un moment i llegir-les

Gràcies a tots