diumenge, 11 de novembre de 2012

25 N I EL DRET A DECIDIR

Tornem a estar en campanya! Just dos anys desprès de tornar al govern CIU, desprès del parèntesis dels 2 governs d’esquerres, ens trobem una altra vegada davant les urnes. Un procés que al meu entendre, no te cap sentit, quan el “govern dels millors” encara tenien recorregut, encara que aquest no el comparteixi.
 
Al president Mas alguns el defineixen com a messiànic, jo en canvi, m’atreveixo a utilitzar un altre concepte, dient que és un populista. Un senyor que ha deixat el seu partit de banda i està centrant únicament en la seva persona l’acció política actual, amb un objectiu únic: la independència de Catalunya. Intentant oblidar les ideologies i volent acaparar tots els vots possibles, per aconseguir el seu objectiu d’estat propi, i fent creure a la ciutadania que els que no coincideixen amb ell, estan contra ell. Això és populisme en estil pur.
 
Per suposat en aquest propòsit, el president Mas, intenta que els ciutadans oblidin les seves nefastes polítiques realitzades durant aquests dos anys. Pretén fer oblidar sota la senyera, o fins i tot l’estelada que la va descobrir l’últim 11 de setembre, tot el que ha destruït en polítiques socials. Al principi, justificava totes les retallades socials per la crisi econòmica quan en veritat, estava aplicant el seu programa electoral neoconservador.
 
Només en una de les causes d’aquesta situació sóc totalment coincident. Tenim un estat que no ha respectat mai la identitat dels diferents pobles que formen l’estat espanyol. Com és lògic, no ho han fet els governs del PP, però malauradament, tampoc ho han fet els governs del PSOE. Per això, quan defenem el federalisme com a forma d’organització de l’estat espanyol, cada vegada és més difícil explicar-ho. No hem fet pedagogia quan ho predicaven els nostres antecessors fa molts anys, però ara, és possible que sigui tard.
 
Cal que tota la ciutadania catalana decidim el nostre futur. Els que porten cognoms d’arrel catalana, però també els que tenim, com jo, altres arrels de la resta de l’estat espanyol, així com d’altres països que s’han incorporat en aquests últims anys. Tots som ciutadans catalans. Doncs tots, hem de decidir quin futur volem per a la nostra nació: Catalunya.
 
Personalment penso que els independentismes sonen a passat, quan tenim cada vegada més relacions entre tots els estats, quan tot és més globalitzat. Fins i tot, quan segurament haurien d’haver lleis i normatives d’abast mundial. En el nostre cas, quan s’hauria d’apostar políticament pels Estats Units d’Europa, per tal de poder mantenir equilibris econòmics i socials d’abast mundial.
 
Crec plenament en la relació entre estats. En les relacions federals. Amb una sobirania pròpia però alhora, amb una sobirania compartida amb altres estats. Buscant la solidaritat i complicitats entre tots els pobles i estats. I no comparteixo, que ara emprendrem camins per trencar amb una Europa en fase de construcció.
 
Però si volem continuar dins l’estat espanyol, caldrà fer molts canvis legislatius, començant per la Constitució, fins a definir l’organització territorial i les competències de cadascun dels pobles. I no cal que totes les diferents comunitats autònomes actuals tinguin les mateixes competències, no cal el “cafe para todos”.
 
I ha de ser així perquè crec que la majoria dels catalans així ho volem. Una nova nació catalana, amb identitat pròpia, amb competències i recursos propis. Serà la única forma d’avançar cap a un millor futur de la nostra societat.