dilluns, 20 de juny de 2011

INDIGNAT I COMPROMÉS

Stéphane Hessel va ser un dels redactors de la Declaració Universal de Drets Humans a l’any 1948, però pel que l’hem conegut tots és pel seu llibre “Indigneu-vos!”, el qual ha estat el motor pel inici de la “Revolució del 15M”.

Però jo vull inserir la meva opinió més centrada en el títol del segon llibre d’aquest mateix autor: “Comprometeu-vos!”.

No vull començar sense dir que estic totalment d’acord amb els moviments socials a l’entorn del 15M, moviments pacífics, de deliberació, on tothom pot dir el que pensa sense prejudicis, moviments socials que volen canviar la societat. Totalment d’acord.

Però, com?

Doncs com diu l’autor, amb compromís. Cal que aquests moviments socials facin un pas més. Un pas on traslladin les seves inquietuds al conjunt de la societat, amb propostes concretes.

Pel que he vist aquests dies la majoria de propostes van en el sentit de canviar la legislació electoral facilitant llistes obertes, no permeten l’elecció de persones imputades en causes per ús del seu càrrec públic, suprimir duplicitats de competències entre les diferents administracions, incompatibilitat entre diferents càrrecs, tant institucionals com dins els partits, etc.

També parlen d’economia en majúscules. En l’àmbit fiscal demanen modificar la fiscalitat de les persones que més tenen, grans sous i grans fortunes, recuperar l'impost sobre patrimoni, millorar la fiscalitat de les SICAV, lluitar contra el frau fiscal. En l’àmbit financer, una major regulació dels bancs i caixes, una banca pública per tal de reactivar el crèdit.

I per suposat, en l’àmbit de les polítiques socials no volen que es retallin en cap sentit, i defenen plenament l’estat del benestar aconseguit.

I jo em pregunto, no és tot això la socialdemocràcia? No són aquests els principis del PSC i del PSOE? Què ha passat perquè totes aquestes persones "indignades" perdin la referència dels nostres partits?

Crec que és molt senzill. Perquè s’han oblidat els nostres principis. Perquè no s’estan fent les polítiques per les que van lluitar els nostres avantpassats. Perquè es fa una política econòmica de dretes. Perquè els nostres dirigents s’han agafat als càrrecs perdent el punt de vista de la ciutadania. Perquè no s’han cregut la nova participació ciutadana, la participació des de fora dels partits.

Per tal de que un ciutadà doni suport a una força política s’ha de veure reflectit en els seus líders, i això, no passa actualment. Per això, considero que els diferents partits d’esquerres hem de refer-nos. Crear un nou discurs, uns nous programes. I a partir d’aquí, buscar uns nous líders que es creguin plenament aquest discurs.

El proper congrés del PSC ha de ser això. Treballar tots en comú, els militants, els simpatitzants, els amics, els coneguts, els “indignats”, les corrents d’opinió, tots, per tal d’aconseguir un bon argumentari. Hem d’estar a l’expectativa de tota opinió, perquè tot suma.

I els nous dirigents? Ja sorgiran. No considero que sigui urgent. No s’han de buscar entre els caps de l’actual executiva nacional. No s’han de buscar entre exconsellers. No s’han de buscar entre alcaldes de renom, perquè segurament, una de les qüestions que caldrà clarificar és la incompatibilitat de càrrecs.

Tenim molta feina!!!

AHORA SI ...

Ahora si  ... Ara si que tinc ganes d'escriure. Vaig crear aquest blog per una necessitat acadèmica al cursar el Postgrau de Lideratge Polític i Social en la Universitat Autònoma de Barcelona.

Crec que ha arribat la meva hora d'escriure i expressar tot allò que sempre he pensat i reflexionat. A vegades en veu baixa, a vegades en veu alta, però sempre, en entorns molt propers.

Per què ara? Segurament perquè considero que estem en un moment importantíssim, tant per la crisi econòmica, com social, com política. Segurament aquests anys seran de gran rellevància en els llibres de text dels escolars que estudiïn d'aquí a 10 o 20 anys. Segurament perquè ha arribat el moment de fer una nova revolució, per tal de retrobar els nostres valors, que s'han anat perdent durant aquests últims anys.

Per tot això, us convido a les "Reflexions d'en Rossend", que a partir d'ara, intentaré fer amb certa periodicitat i que compartiré amb tots aquells que vulgueu, dedicar un moment i llegir-les

Gràcies a tots