ORFES DE LIDERATGES

Moltes persones militants i no, del Partit dels Socialistes de Catalunya, fa dies que seguim amb atenció tota aquella informació que ens arriba sobre el proper Congrés del partit.

Quasi tothom fa èmfasi en que hem de parlar d’idees abans que de persones. Fins aquí estic totalment d’acord, però, també necessitem de les persones.

Necessitem que sorgeixin nous líders del partit. Líders que pocs sabrien triar, i d’aquí que actualment molt poca gent s’atreveixi a donar noms. Segurament perquè en la nostra organització, els dirigents s’han preferit rodejar d’aquells companys que els deien que “tot va be”, i han apartat del seu costat a aquells que els deien que la cosa “no anava tant be”.

Segurament aquest és el motiu pel qual, en quasi tots els cercles, només surten noms de persones que ja pertanyen a l’actual Executiva Nacional, i fins i tot, alguns d’ells que porten uns quants mandats amb responsabilitats orgàniques i institucionals.

I és veritat que hem de parlar d’idees, de continguts programàtics, de formes de fer política, d’organització interna, de llei electoral, de limitació de mandats, de l’organització territorial del nostre país, de la relació Espanya amb Catalunya, de la relació del PSC amb el PSOE, del medi ambient, dels sistemes d’energia (nuclear versus alternatives), de canvis fiscals, d’intervenció en els mercats i en la banca, ...

Tot això és necessari, però quan els líders han estat sols perquè no han potenciat els lideratges compartits, i s’han tret del seu costat gent que pogués fer ombra en un determinat moment ... ens trobem orfes de lideratges.