I ARA ... EL CONGRES DEL PSC

Ja hem passat el 20N, les eleccions generals, i els resultats han estat pitjors del que esperava. La meva previsió era de 190 diputats del PP, 115 diputats socialistes, dels quals 15 catalans; així com, el PSC com a primera força política a Catalunya.

Però els resultats són els que són. Els electors han participat en un procés electoral i han escollit. Agafant la idea de Rajoy de com ha de ser la política a partir d’ara, jo diria: “Déu ens agafi confessats”.

Però ara hem de parlar del proper congrés del PSC. Un congrés que espero serveixi per establir uns nous principis. Nous perquè està clar que la situació actual, tant política com econòmica, no hem sabut abordar-la. La ciutadania no confia en els socialistes per sortir d’aquesta situació de crisi econòmica, fins i tot, sembla ser que prefereixen perdre el que anomenem Estat del Benestar. No m’ho acabo de creure, però la gent s’ha cegat.

S’han cegat del discurs rupturista utilitzat per la dreta. Dreta representada a Espanya pel PP, i a Catalunya per CIU. Amb el mateix discurs, amb les mateixes formes de fer política.

Sempre hem presumit de ser el partit que més s’assembla a la ciutadania. I històricament ha estat així. Però ara, no ho es. La ciutadania ens veu com una classe social diferent a la seva, classe que no es preocupa de les seves inquietuds, que no treballa per millorar la societat, amb una organització molt arcaica, amb la idea de que els que estem dins aquestes organitzacions per interès personal. Per copsar els diferents càrrecs institucionals. Per viure de la política.

Els que coneixem el partit sabem que no tot és cert, però hi ha part de veritat. Hi ha companys al partit que, malauradament, no han fet a la seva vida rés més que treballar per i per a la política, mitjançant diferents càrrecs electes i institucionals, i encadenant diferents càrrecs com a forma de vida.

Estic d’acord que els principals càrrecs institucionals han de dedicar-se plenament durant el seu mandat. Estic d’acord a que han de tenir unes retribucions justes per part de la institució que els ha escollit. Però no estic d’acord a que això hagi de ser la seva única vocació de futur, ja que els càrrecs en política han de ser transitoris, tant a nivell organitzatiu com a nivell institucional. Hem de limitar el termini dels mandats, i fins i tot, buscar la millor forma de limitar la concentració de càrrecs en les mateixes persones.

És veritat que defensem, com ningú, les polítiques socials i la justícia social. Totalment d’acord. Per això sóc del PSC. Defensem plenament l’educació, la sanitat, les pensions, els serveis socials, la cultura, la llengua, el jovent, la gent gran, les persones discapacitades, no deixem a ningú fora de l’Estat del Benestar.

Però en canvi, no ho fem tot be. Ens cal millorar en les polítiques econòmiques, tant en l’àmbit tributari com de protecció de l’estalvi, de bona gestió dels recursos econòmics, de polítiques d’ocupació i de suport als emprenedors. Hem d’utilitzar fórmules de l’esquerra, i no voler copiar polítiques de dretes.

Cal fer un gir a l’esquerra en aquest tipus de polítiques. Cal defensar al treballador, però també donar suport als emprenedors. Hem d’incrementar els recursos econòmics per tal de millorar el finançament de les administracions, mitjançant una clara definició de competències, però també, amb una tributació justa i solidària, on les rendes més altes paguin més, on les rendes més altes assumeixin el cost de la crisi actual.

Hem de recuperar la centralitat de la ciutadania, i quan dic centralitat, no em refereixo a fer girs polítics de centre. No. Hem de recuperar que els ciutadans ens vegin com si d’ells mateixos es tractés. Gent propera i preparada per a gestionar la política actual. Gent que demostri que està en política per vocació personal, i no per interès personal. Gent que estigui compromesa per tal de donar una passa endavant en un moment determinat per tal de liderar un projecte orgànic o institucional, però alhora, que treballi per crear nous líders en el seu entorn per a la seva renovació. La seva renovació s’ha d’iniciar el mateix dia que assumeix el càrrec.

En l’àmbit institucional, ens queden un grapat d’ajuntaments. Cal fer un gir en aquests ajuntaments per tal de donar una nova imatge de la política, treballant les relacions amb la ciutadania, amb totes les entitats i grups socials. Portant a terme un gir en les formes de treball i en les organitzacions municipals, per tal serveixin d’aparadors a la ciutadania i ens serveixin per recuperar la seva confiança.

I en l’àmbit orgànic del partit, hem de treballar força en el proper congrés. Buscant nous lideratges dins el partit. Però alhora, ser valents i fer una organització amb noves estructures, més obertes en la participació als debats, utilitzant les noves eines que ens aporten les noves tecnologies; i sobretot, treballant des de les sectorials i les agrupacions en fer debats d’idees.

Endavant PSC !!!