EL NOU PSC?

Ja han passat aquestes precipitades i innecessàries eleccions del 25 de novembre, i ja fa uns dies s’entreveu el que tots imaginàvem la nit electoral, un pacte de CIU amb ERC, amb dos objectius principals: fer polítiques de dretes, continuant la sagnant i continua política liberal, i per altra banda, impulsar el referèndum per la independència, un objectiu poc creïble dins la situació socioeconòmica actual i previsiblement, també futura.

 

Però no vull escriure sobre el que han fet els demés. Vull parlar del meu partit. El partit que millor reflecteix la meva ideologia, una ideologia d’esquerres, socialdemòcrata, amb una clara vocació per a defensar la justícia social, i sota la perspectiva catalanista, encara que aquesta hagi estat últimament en dubte.

 

Alguns demanen que el Primer Secretari i Candidat, en Pere Navarro, hauria d’haver presentat la seva dimissió desprès del catastròfic resultat electoral. I segurament hauria d’haver estat així, en molts països democràtics hagués presentat la seva dimissió. Però em pregunto, per fer què? El mateix que va fer el President Montilla?

 

Dic això, perquè en cas de que es convoqués un Congrés Extraordinari, amb quins delegats? Farem el mateix de fa poc més d’un any? Convocar un cap de setmana a 800 delegats escollits per les diferents direccions del partit?

 

Aquests delegats poca cosa canviaran del partit. Considero, al igual que molts militants d’aquest gran partit, que cal fer una nova refundació. Però dubto que amb un congrés es pugui aconseguir, s’ha de construir des de les bases del partit.

 

Cal crear espais de debat, de compartir idees, de treballar en les sectorials del partit, però sobretot, treballar en la nova organització que hauria de representar a aquest partit.

 

Una organització que es pugui decidir ja sigui en una sectorial, conferència o com li vulguem anomenar. Cal crear una nova organització menys jerarquitzada, que no tingui caràcter presidencialista amb ordres de la direcció indiscutibles per les bases, més oberta a la militància, i perquè no, també a la ciutadania.

 

Aquests dies es parla de la opinió crítica d’alguns companys que han format part de la direcció del partit en mandats anteriors, o d’altres militants de base. Aquest partit es va crear amb la unió de diferents partits amb diferents sensibilitats. Cal unificar el socialisme, però també les esquerres, dins un únic partit, per aconseguir ser un veritable partit d’àmplia visió d’esquerres que pugui aconseguir governar el nostre país. Per tant, no és deslleial dissentir de la opinió de la direcció. Per a mi és deslleial el que ha fet un ex-conseller, que ha format un nou partit intentant treure profit dels companys desencantats. En el nostre partit cal acceptar la crítica, per reinventar-se, per regenerar idees, per fer els canvis que la societat ens està reclamant.

 

Això si, aquests dirigents de temps passat no són el futur del partit. Han estat grans dirigents, amb encerts i errors. Però cal també regenerar persones.

 

No podem continuar mantenint dirigents durant diferents mandats, caldria formular una limitació de mandats, tant orgànicament, primers secretaris i secretaris d’organització, com càrrecs institucionals diputats, alcaldes, senadors. Segurament dos mandats foren ideals, o fins i tot, ens casos excepcionals tres mandats. Però més anys en un càrrec, em sembla del tot inacceptable per tal de millorar com a partit, per la regeneració d’idees i de formes de treballar, però també per millorar la imatge, i sobretot la confiança, que s’ha de traslladar a la ciutadania.

 

I per suposat que s’ha de limitar, o evitar, la duplicació de càrrecs, En aquest nou grup parlamentari hi ha alcaldes/ses que també faran de diputats/des. Perquè? Que no tenen prou feina en el seus ajuntaments i estan tant segurs que les properes municipals les tenen guanyades?

 

Governem en pocs ajuntaments, i cal mantenir-los. Si es considera que un alcalde s’ha de rellevar i aquest vol dedicar-se al parlament, doncs cal fer el relleu aviat, del contrari, no em sembla adient. Però per suposat, alcaldes/ses que vulguin continuar treballant en el seu ajuntament, no haurien d’haver agafat l’acta de diputat/da.

 

Menys encara que els antics dirigents del partit siguin cares visibles en càrrecs institucionals, com al Senat, a la Mesa del Parlament o al Congrés dels Diputats. D’aquesta forma sembla que tractem a aquestes institucions com a “cementiris d’elefants”. Però encara pitjor, no traslladem a la ciutadania una veritable renovació del partit. No aconseguim transmetre el que hauria de ser el nostre partit.

Tenim molta feina per endavant. Hem de treballar en un veritable "Nou PSC". Bon any a tothom!