Ja han passat aquestes precipitades i innecessàries eleccions del 25 de
novembre, i ja fa uns dies s’entreveu el que tots imaginàvem la nit electoral,
un pacte de CIU amb ERC, amb dos objectius principals: fer polítiques de
dretes, continuant la sagnant i continua política liberal, i per altra banda,
impulsar el referèndum per la independència, un objectiu poc creïble dins la
situació socioeconòmica actual i previsiblement, també futura.
Però no vull escriure sobre el que han fet els demés. Vull parlar del
meu partit. El partit que millor reflecteix la meva ideologia, una ideologia
d’esquerres, socialdemòcrata, amb una clara vocació per a defensar la justícia
social, i sota la perspectiva catalanista, encara que aquesta hagi estat
últimament en dubte.
Alguns demanen que el Primer Secretari i Candidat, en Pere Navarro,
hauria d’haver presentat la seva dimissió desprès del catastròfic resultat
electoral. I segurament hauria d’haver estat així, en molts països democràtics
hagués presentat la seva dimissió. Però em pregunto, per fer què? El mateix que
va fer el President Montilla?
Dic això, perquè en cas de que es convoqués un Congrés Extraordinari,
amb quins delegats? Farem el mateix de fa poc més d’un any? Convocar un cap de
setmana a 800 delegats escollits per les diferents direccions del partit?
Aquests delegats poca cosa canviaran del partit. Considero, al igual que
molts militants d’aquest gran partit, que cal fer una nova refundació. Però
dubto que amb un congrés es pugui aconseguir, s’ha de construir des de les
bases del partit.
Cal crear espais de debat, de compartir idees, de treballar en les
sectorials del partit, però sobretot, treballar en la nova organització que
hauria de representar a aquest partit.
Una organització que es pugui decidir ja sigui en una sectorial,
conferència o com li vulguem anomenar. Cal crear una nova organització menys
jerarquitzada, que no tingui caràcter presidencialista amb ordres de la
direcció indiscutibles per les bases, més oberta a la militància, i perquè no,
també a la ciutadania.
Aquests dies es parla de la opinió crítica d’alguns companys que han
format part de la direcció del partit en mandats anteriors, o d’altres
militants de base. Aquest partit es va crear amb la unió de diferents partits
amb diferents sensibilitats. Cal unificar el socialisme, però també les
esquerres, dins un únic partit, per aconseguir ser un veritable partit d’àmplia
visió d’esquerres que pugui aconseguir governar el nostre país. Per tant, no és
deslleial dissentir de la opinió de la direcció. Per a mi és deslleial el que
ha fet un ex-conseller, que ha format un nou partit intentant treure profit
dels companys desencantats. En el nostre partit cal acceptar la crítica, per
reinventar-se, per regenerar idees, per fer els canvis que la societat ens està
reclamant.
Això si, aquests dirigents de temps passat no són el futur del partit.
Han estat grans dirigents, amb encerts i errors. Però cal també regenerar
persones.
No podem continuar mantenint dirigents durant diferents mandats, caldria
formular una limitació de mandats, tant orgànicament, primers secretaris i
secretaris d’organització, com càrrecs institucionals diputats, alcaldes,
senadors. Segurament dos mandats foren ideals, o fins i tot, ens casos excepcionals
tres mandats. Però més anys en un càrrec, em sembla del tot inacceptable per
tal de millorar com a partit, per la regeneració d’idees i de formes de
treballar, però també per millorar la imatge, i sobretot la confiança, que s’ha
de traslladar a la ciutadania.
I per suposat que s’ha de limitar, o evitar, la duplicació de càrrecs,
En aquest nou grup parlamentari hi ha alcaldes/ses que també faran de
diputats/des. Perquè? Que no tenen prou feina en el seus ajuntaments i estan
tant segurs que les properes municipals les tenen guanyades?
Governem en pocs ajuntaments, i cal mantenir-los. Si es considera que un
alcalde s’ha de rellevar i aquest vol dedicar-se al parlament, doncs cal fer el
relleu aviat, del contrari, no em sembla adient. Però per suposat, alcaldes/ses
que vulguin continuar treballant en el seu ajuntament, no haurien d’haver
agafat l’acta de diputat/da.
Menys encara que els antics dirigents del partit siguin cares visibles
en càrrecs institucionals, com al Senat, a la Mesa del Parlament o al Congrés
dels Diputats. D’aquesta forma sembla que tractem a aquestes institucions com a
“cementiris d’elefants”. Però encara pitjor, no traslladem a la ciutadania una
veritable renovació del partit. No aconseguim transmetre el que hauria de ser
el nostre partit.
Tenim molta feina per endavant. Hem de treballar en un veritable "Nou PSC". Bon any a tothom!
Tenim molta feina per endavant. Hem de treballar en un veritable "Nou PSC". Bon any a tothom!
1 comentari:
M'agrada molt aquest post, encertatadísim e les teves releions, enhorabona
Publica un comentari a l'entrada