divendres, 20 de gener del 2012

DESPRÈS DEL CONGRES NACIONAL, LA RESTA DE L'ORGANITZACIÓ

Ja fa un mes es va celebrar el Congrés Nacional del PSC, on es va fer una renovació que calia, tant d’idees com de persones. Segurament no tot l’agosarada que m’hagués agradat, però penso que ha estat un primer pas, però no l’últim.

Ara comencen els congressos a nivell de federacions i agrupacions. Organització una mica estranya i que a molta gent sobta, perquè sembla que “el poder” s’exerceixi des d’adalt. Segurament des de la cúpula del partit s’intenta influir sobre el resultat d’aquests. Però així està reglamentat, i espero que arribi el dia que sigui al revés, realitzant els congressos en sentit invertit: agrupacions, federacions i nacional.

Penso que les federacions no patiran grans canvis, encara que segurament haurien de ser més valentes i al igual que s’ha fet a nivell nacional, fer un relleu dins les mateixes federacions, fent un pas endavant aquelles persones que estaven en segona línia de treball.

Però on crec que s’ha de produir grans canvis és a les agrupacions. Conec algunes agrupacions escampades per tot el territori, algunes a través de companys i companyes amb les que he compartit reflexions, altres perquè les he visitat en alguna jornada formativa, i sincerament, hi ha una certa ànsia de canvi.

Cal canviar profundament les agrupacions per tal de retrobar-nos amb la ciutadania. Hi ha agrupacions que s’han tancat en la seva militància, en els problemes que observen a nivell local, sense discussió política, i molt envellida, no només per l’edat, sinó per la manca d’entrada de noves persones.

Hi ha altres, sobretot allà on es governa des de fa anys, que el treball de l’agrupació és totalment nul, on es limiten a donar una certa cobertura al govern local. Governs que des de fa uns anys són majoritàriament fruit de pactes de govern amb altres forces polítiques, cosa que provoca renunciar a part del nostre programa, i que, on s’evita discutir sobre la gestió del govern municipal per evitar qualsevol conflicte de govern.

Tot això porta a haver de repensar la funció de les nostres agrupacions. Alguns companys i companyes, sobretot el més joves, diuen que són coses del passat. Que l’agrupació és virtual. És possible. Però mentre els nostres militants vulguin tenir un lloc com a referència per a trobar-se i discutir, caldrà mantenir aquests espais de trobada, com a espai de discussió públic polític.

Calen persones que liderin el projecte d’agrupació pensant en aquest espai de trobada i discussió. Persones que puguin defendre el projecte socialista del seu municipi, respectant el govern de pacte que hi hagi, però alhora, fent trasllat a la ciutadania d’aquelles propostes a les que  hem hagut de renunciar, fruit del pacte de govern. Persones que vulguin obrir l’agrupació a la ciutadania, sense pors a la legítima competència que es pugui produir en els relleus de càrrecs. Persones amb una forta vocació ideològica i pedagògica, per tal d'agrupar les diferents sensibilitats que hi ha al nostre partit.

En el XII Congrés del PSC vaig defensar una proposta de la meva agrupació de Ripollet, en la que es proposava la creació d’una Assemblea de Ciutat. Un espai obert a tota la ciutadania, on l’agrupació pugui exposar la tasca realitzada, tant a nivell de partit com de grup municipal, un espai on recollir idees, propostes, i perquè no, crítiques al nostre treball. Hem de ser valents per a recollir també crítiques i no quedar-nos només amb aquelles opinions de companys que sempre diuen “que bé que ho fem”.

Companyes i companys, en els treballs previs al congrés nacional va quedar palès que els militants volen canvis, alguns reclamaven canvis des d’abaix. Ara és l’hora de provocar-los, començant per les nostres agrupacions.

Salut!

2 comentaris:

Miguel ha dit...

Rossend, ojalá me equivoque, pero pienso que el PSC está al principio de un gran y oscuro túnel del que tardará muchos años en salir. El congreso nacional ha evidenciado lo que nos temíamos la mayoría: no han habido cambios significativos. Los militantes y simpatizantes están cansados de más de lo mismo, y de los de siempre.
Estoy de acuerdo contigo: es el momento de ser valientes y abrir el partido al pueblo, pero de verdad, tomando las decisiones de abajo a arriba. Porque si no, en comparación, el viacrucis de CiU los años del tripartito nos parecerá un simple paseo veraniego por la playa.

Rossend Dou ha dit...

Miguel, no creo que nos conozcamos, pero coincido bastante con tu opinión, aunque algo menos pesimista.

Considero que tenemos militantes y simpatizantes con una gran nivel formativo y gran dedicación al partido, y éstos, son los que han de dar pasos firmes y valientes para renovar el partido.

No se debe esperar a renovar cargos cuando estos vienen dirigidos desde la organización, porque esto, nos llevará a ese "gran tunel" del que hablas

Saludos.